Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort ascending Descripció del terme Glossari
Oxytropis pyrenaica

De l'adjectiu llatí pyrenaicus i aquest de Pyrenaei (els monts Pirineus), per la seva habitació en aquestes muntanyes..

Etimològic
Oxytropis halleri

Dedicat a Albrecht Haller (1708-1777), autor de la Flora Helvètica.

Etimològic
Oxytropis campestris

Del llatí campus (el camp, la plana), per la seva general estació.

Etimològic
Oxytropis

Del grec oxýs (agut) i tropís (carena), pel característic apicle de la carena de la corol·la.

Etimològic
Oxitropis uralensis

Neologisme llatí format amb el sufix -ensis (que procedeix de o habita en) per la seva habitació als monts Urals.

Etimològic
Oxitropis lazica

Nom geogràfic de la regió on habita. Segons J. Cadevall, regió de la Croacia-Austria-Hungría. Segons Plini, era el territori del lazis, un poble de la Còlquide, a la vora del Mar Negre, a la regió del Càucas.

Etimològic
Oxalis violacea

Del llatí violaceus, -a, -um (de color violeta), pel color de les flors.

Etimològic
Oxalis pes-caprae

Del llatí pes, pedis, (peu, pota) i capra, -ae (cabra), és a dir, pota de cabra, potser per la forma dels folíols, semblant a la petjada d'una cabra.

Etimològic
Oxalis corniculata

Del llatí corniculatus, format de cornu (la banya) i el sufix -atus (que en té o en té la forma), per la forma i direcció del fruit.

Etimològic
Oxalis acetosella

Forma diminutiva del llatí acetosus (agre), derivat de acetum (el vinagre). Acetosella era el nom que, abans de Linnè, rebien l'agrella i altres plantes amb fulles de sabor semblant.

Etimològic
Oxalis

Del grecollatí oxalis, oxalidis (l'agrella o pa de cucut), derivat del grec oxýs (àcid, agre), pel seu gust amargant, ja que aquestes plantes contenen àcid oxàlic. Plini donà aquest nom a un jonc, suposadament Juncus acutus, i a una planta de tres fulles que podria ser l'agrella (Oxalis acetosella).

Gènere establert per Linnè en 1753 en substitució de l'Oxis de Tournefort.

Etimològic
Oxalidaceae (Oxalidàcies)

Del gènere Oxalis.

Etimològic
Otanthus maritimus

Del llatí maritimus (del mar o pròxim al mar), pel seu lloc preferent d'habitació, als arenals costaners.

Etimològic
Otanthus Etimològic
Osyris alba

Del llatí albus, á, -um (blanc). La planta no té res blanc, però Linné va conservar l'epítet de l'antic nom, Cassia alba, potser pel seu color verd blavós.

Etimològic
Osyris

En Dioscòrides i Plini, nom d'una mata negra, de branques flexibles i fulles com les del lli, que s'ha pensat que podria ser Osyris alba.

Etimològic
Orobus vernus

De l'adjectiu llatí vernus, -a, -um (primaveral), per la seva florescència en primavera.

Etimològic
Orobus tuberosus

Del llatí tuberosus, -a, -um, (ple de tumors), derivat de tuber, -eris (inflor, tumor) pels bonys que presenta l'arrel.

Etimològic
Orobus niger

Del llatí niger (negre), per ser negre el llegum a la maturitat i tornar-se negra tota la planta per la dessecació.

Etimològic
Orobus montanus

Adjectiu llatí derivat de mons, montis (la muntanya), perquè es troba a les muntanyes.

Etimològic
Orobus luteus

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de la flor.

Etimològic
Orobus canescens

Participi present del verb canescere (emblanquir-se), pel color glaucescent dels folíols.

Etimològic
Orobus albus

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors.

Etimològic
Orobus

Del llatí orobus i aquest del grec órobos; ho deriven de eréptein (puntejar), parlant del bestiar quan pastura; nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera.

Pràcticament totes les plantes que van ser classificades sota aquest gènere obsolet s'inclouen avui dins del gènere Lathyrus.

Etimològic
Ornithopus exstipulatus

Adjectiu del llatí botànic, compost del prefix ex- (sense) i stipula, -ae (palleta), per ser les estipules molt petites o nul·les

Etimològic
Ornithopus ebracteatus

Adjectiu del llatí botànic compost de la partícula privativa e- o ex- (sense), i bractea, -ae (fulleta), per mancar la fulla bracteal de la inflorescència.

Etimològic
Ornithopus compressus

Participi passat del verb llatí comprimere (prémer, comprimir), pel fruit o llegum fortament comprimit i aixafat pels costats.

Etimològic
Ornithopus

Nom del llatí botànic compost del grec órnis, órnithos (ocell) i poús, podós (peu), per la forma i disposició dels llegums, que recorden els dits d'un ocell.

Gènere de les lleguminoses establert per Linnè sobre l'Ornithopodium dels prelinneans.

Etimològic
Ornithogalum umbellatum

Adjectiu de llatí botànic derivat del llatí umbella, -ae (parasol), per la inflorescència en corimbe umbel·liforme.

Etimològic
Ornithogalum pyrenaicum

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Etimològic