Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Oxytropis pyrenaica | De l'adjectiu llatí pyrenaicus i aquest de Pyrenaei (els monts Pirineus), per la seva habitació en aquestes muntanyes.. |
Etimològic |
Oxytropis halleri | Dedicat a Albrecht Haller (1708-1777), autor de la Flora Helvètica. |
Etimològic |
Oxytropis campestris | Del llatí campus (el camp, la plana), per la seva general estació. |
Etimològic |
Oxytropis | Del grec oxýs (agut) i tropís (carena), pel característic apicle de la carena de la corol·la. |
Etimològic |
Oxitropis uralensis | Neologisme llatí format amb el sufix -ensis (que procedeix de o habita en) per la seva habitació als monts Urals. |
Etimològic |
Oxitropis lazica | Nom geogràfic de la regió on habita. Segons J. Cadevall, regió de la Croacia-Austria-Hungría. Segons Plini, era el territori del lazis, un poble de la Còlquide, a la vora del Mar Negre, a la regió del Càucas. |
Etimològic |
Oxalis violacea | Del llatí violaceus, -a, -um (de color violeta), pel color de les flors. |
Etimològic |
Oxalis pes-caprae | Del llatí pes, pedis, (peu, pota) i capra, -ae (cabra), és a dir, pota de cabra, potser per la forma dels folíols, semblant a la petjada d'una cabra. |
Etimològic |
Oxalis corniculata | Del llatí corniculatus, format de cornu (la banya) i el sufix -atus (que en té o en té la forma), per la forma i direcció del fruit. |
Etimològic |
Oxalis acetosella | Forma diminutiva del llatí acetosus (agre), derivat de acetum (el vinagre). Acetosella era el nom que, abans de Linnè, rebien l'agrella i altres plantes amb fulles de sabor semblant. |
Etimològic |
Oxalis | Del grecollatí oxalis, oxalidis (l'agrella o pa de cucut), derivat del grec oxýs (àcid, agre), pel seu gust amargant, ja que aquestes plantes contenen àcid oxàlic. Plini donà aquest nom a un jonc, suposadament Juncus acutus, i a una planta de tres fulles que podria ser l'agrella (Oxalis acetosella). Gènere establert per Linnè en 1753 en substitució de l'Oxis de Tournefort. |
Etimològic |
Oxalidaceae (Oxalidàcies) | Del gènere Oxalis. |
Etimològic |
Otanthus maritimus | Del llatí maritimus (del mar o pròxim al mar), pel seu lloc preferent d'habitació, als arenals costaners. |
Etimològic |
Otanthus | Etimològic | |
Osyris alba | Del llatí albus, á, -um (blanc). La planta no té res blanc, però Linné va conservar l'epítet de l'antic nom, Cassia alba, potser pel seu color verd blavós. |
Etimològic |
Osyris | En Dioscòrides i Plini, nom d'una mata negra, de branques flexibles i fulles com les del lli, que s'ha pensat que podria ser Osyris alba. |
Etimològic |
Orobus vernus | De l'adjectiu llatí vernus, -a, -um (primaveral), per la seva florescència en primavera. |
Etimològic |
Orobus tuberosus | Del llatí tuberosus, -a, -um, (ple de tumors), derivat de tuber, -eris (inflor, tumor) pels bonys que presenta l'arrel. |
Etimològic |
Orobus niger | Del llatí niger (negre), per ser negre el llegum a la maturitat i tornar-se negra tota la planta per la dessecació. |
Etimològic |
Orobus montanus | Adjectiu llatí derivat de mons, montis (la muntanya), perquè es troba a les muntanyes. |
Etimològic |
Orobus luteus | Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de la flor. |
Etimològic |
Orobus canescens | Participi present del verb canescere (emblanquir-se), pel color glaucescent dels folíols. |
Etimològic |
Orobus albus | Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors. |
Etimològic |
Orobus | Del llatí orobus i aquest del grec órobos; ho deriven de eréptein (puntejar), parlant del bestiar quan pastura; nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera. Pràcticament totes les plantes que van ser classificades sota aquest gènere obsolet s'inclouen avui dins del gènere Lathyrus. |
Etimològic |
Ornithopus exstipulatus | Adjectiu del llatí botànic, compost del prefix ex- (sense) i stipula, -ae (palleta), per ser les estipules molt petites o nul·les |
Etimològic |
Ornithopus ebracteatus | Adjectiu del llatí botànic compost de la partícula privativa e- o ex- (sense), i bractea, -ae (fulleta), per mancar la fulla bracteal de la inflorescència. |
Etimològic |
Ornithopus compressus | Participi passat del verb llatí comprimere (prémer, comprimir), pel fruit o llegum fortament comprimit i aixafat pels costats. |
Etimològic |
Ornithopus | Nom del llatí botànic compost del grec órnis, órnithos (ocell) i poús, podós (peu), per la forma i disposició dels llegums, que recorden els dits d'un ocell. Gènere de les lleguminoses establert per Linnè sobre l'Ornithopodium dels prelinneans. |
Etimològic |
Ornithogalum umbellatum | Adjectiu de llatí botànic derivat del llatí umbella, -ae (parasol), per la inflorescència en corimbe umbel·liforme. |
Etimològic |
Ornithogalum pyrenaicum | Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu. |
Etimològic |