Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Gypsophila vaccaria | Del llatí vacca, -ae (la vaca) amb el sufix -arius, -a, -um, que indica semblança o parentiu, per ser-ne la vaca molt gormanda. |
Etimològic |
Gypsophila tomentosa | Del llatí tomentum, -i (la borra) amb el sufix -osus, -a, -um, que indica 'ple de' o 'abundant en', pel toment que recobreix les fulles. |
Etimològic |
Gypsophila struthium | El mot greco-llatí Struthion és el nom de l'herba sabonera, en Plini. |
Etimològic |
Gypsophila saxifraga | Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), per l'estació de la planta en pedruscalls o escletxes. |
Etimològic |
Gypsophila repens | Del llatí repere (arrossegar-se), per ser planta cespitosa i radicant. |
Etimològic |
Gypsophila muralis | Del llatí murus, -i (el mur o paret) i el sufix -alis que significa 'de' o 'pertanyent a', per la seva estació. |
Etimològic |
Gypsophila hispanica | Del llatí hispanicus, -a, -um (espanyol, d'Espanya) per la seva habitació. |
Etimològic |
Gypsophila | Del grec gýpsos (el guix) i l'adjectiu phílos (amant o amic) per preferir les terres guixenques. |
Etimològic |
Gomphocarpus fruticosus | Del llatí fruticosus, -a, -um (ple de branques), derivat de frutex, fruticis (arbust), per ser planta arbustiva. |
Etimològic |
Gomphocarpus | Nom del llatí botànic creat per Robert Brown (1810) sense donar-ne cap explicació; però sembla palès que prové del grec gómphos, -ou (clau) i karpós, -oú (fruit), al·ludint als fol·licles eriçats de pues. |
Etimològic |
Gnaphalium uliginosum | Del llatí uliginosus, -a, -um (humit, pantanós) i aquest d'uligo, -inis (humitat natural de la terra), per l'estació preferent de la planta a llocs humits. |
Etimològic |
Gnaphalium sylvaticum | Del llatí sylvaticus, -a, -um (propi del bosc) i aquest de silva o sylva, -ae (el bosc, la selva), per la seva estació de preferència boscana. |
Etimològic |
Gnaphalium supinum | Del llatí supinus, -a, -um (ajagut d'esquena, inclinat), per les tiges, comunament ajagudes a la base. |
Etimològic |
Gnaphalium norvegicum | Epítet geogràfic del llatí científic referit a Noruega, perquè la planta viu en aquest país. Per analogia amb altres del llatí clàssic com gallicum, hispanicum, ... |
Etimològic |
Gnaphalium luteoalbum | Epítet del llatí botànic compost de luteus, -a, -um (groc que tira a vermell) i albus, -a, -um (blanc), pel capítols de flors grogues amb el periclini blanc nacrat. |
Etimològic |
Gnaphalium hoppeanum | Espècie dedicada al metge i botànic alemany David Heinrich Hoppe (1760-1846). |
Etimològic |
Gnaphalium | Del grec gnáphalon, -ou (borra dels teixits), pel toment que recobreix les plantes, que es feia servir per a farcir les màrfegues. El gènere Gnaphalium fou establert per C. Linné en 1753 |
Etimològic |
Glyzyrrhiza glabra | Del llatí glaber, -bra, -brum (calb), per ser així el tronc, això és, sense pèls. |
Etimològic |
Glyzyrrhiza | Glycyrrhiza és el nom grecollatí amb què anomena Plini aquesta planta. Del grec glykýs (dolç) i rhiza (arrel), per tenir el rizoma dolç. |
Etimològic |
Globularia vulgaris subsp. willkommii | Epítet dedicat a Heinrich Moritz Willkomm (1821-1895), botànic alemany, autor de Prodromus Florae hispanicae, que va fer nombroses expedicions botàniques per la Península ibèrica. |
Etimològic |
Globularia vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ésser planta comuna i vulgar en gran part d'Europa. |
Etimològic |
Globularia alypum | Del nom Alypum monspeliensium dels autors prelinneans. Segons diu Pius Font i Quer en El Dioscórides renovado, ve del nom álypon amb què els grecs anomenaven una planta que no respon a la descripció d’aquesta. |
Etimològic |
Globularia | Nom del llatí botànic format de globulus, diminutiu de globus, -i (esfera), i el sufix llatí -aria, -ae, que indica relació. A Rariorum aliquot stirpium, per Panno- |
Etimològic |
Glinus lotoides | Adjectiu del llatí botànic format del gènere Lotus i el sufix grec -oídes (semblant a), per haver-se-li trobat alguna semblança amb una planta del gènere Lotus. |
Etimològic |
Glinus | Del grec glínos; segons Plini, que pren el nom de Teofrast, un cert tipus d'auró de muntanya. Amb tot, l'origen del nom és incert ja que aquesta planta no té res a veure amb els aurons, i ni Linnè, que creà el gènere, ni Loefling, que el validà, n'expliquen res. |
Etimològic |
Glechoma hederacea | Del llatí hederaceus, -a, -um (semblant a l'heura), perquè creix ajaguda i les fulles recorden les de l'heura. Adjectiu format d'hedera, -ae (l'heura) i el sufix llatí -aceus (semblant a). |
Etimològic |
Glechoma | Del grec gléchon, nom del poliol entre els antics grecs i romans. Altres autors el fan derivar del grec bléchon (bel); i Laguna, en els seus comentaris a De Materia Medica, ho relaciona amb el relat pintoresc segons el qual "les ovelles, a les quals els agrada [el gléchon] quan està florit, després que n'han menjat, molt sovint belen". El gènere Glechoma fou creat per Linnè, qui va precisar en Hortus Cliffortianus (1738) que així volia conservar i fixar l'ús d'un homònim tan venerable. |
Etimològic |
Glaucium luteum | Del llatí luteus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat. |
Etimològic |
Glaucium flavum | Del llatí flavus (groc), pel color de les flors, entre groc i ataronjat. |
Etimològic |
Glaucium corniculatum | Del llatí corniculum, diminutiu de cornu (banya), per la forma de la càpsula. |
Etimològic |