Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Durieua hispanica | Del llatí hispanicus, -a, -um (d'Hispània o Espanya), per haver-s'hi trobat aquesta espècie. |
Etimològic |
Durieua | Gènere publicat per P. E. Boissier i G. F. Reuter que el van dedicar a Michel Charles Durieu de Maisonneuve (1796-1878), eminent botànic, especialista de la Flora del sud de França, d'Espanya i sobre tot d'Algèria. |
Etimològic |
Dryas octopetala | Del llatí octo (vuit) i petalum, -i (fulleta, pètal), pel nombre que en presenten normalment les flors. |
Etimològic |
Dryas | Del grec Dryás (drìada o nimfa boscana), derivat de drys (alzina); nom donat per Linnè a aquesta planta per la semblança de les fulles amb les de l'alzina. |
Etimològic |
Droseraceae (Droseràcies) | Del gènere Drosera. |
Etimològic |
Drosera longifolia | Del llatí longus, -a, -um (llarg) i folium, -ii (fulla), per les seves fulles relativament llargues. |
Etimològic |
Drosera | Del grec droserós (cobert de rosada), al·ludint als pèls glandulosos de les fulles. Linnè canvià per Drosera el Ros solis de C. Bauhin, Tournefort i altres; del llatí ros, roris (la rosada) i sol, solis (el sol). Que se sàpiga, Drosera apareix per primera vegada en Valerius Cordus, encara que aplicat a Alchemilla vulgaris, una rosàcia. |
Etimològic |
Draba tomentosa | Adjectiu del llatí botànic derivat de tomentum, -i (borra), pel borrissol o pèls fins que la cobreixen. |
Etimològic |
Draba siliquosa subsp. carinthiaca | Adjectiu format de Carinthia, regió d'Alemanya, pel seu lloc d'habitació. Per analogia amb corinthiacus, -a, -um (de Corinthus, ciutat grega). |
Etimològic |
Draba siliquosa | Adjectiu derivat del llatí siliqua, -ae (la garrofa), fent referència al fruit. |
Etimològic |
Draba pyrenaica | Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), per la seva habitació. |
Etimològic |
Draba nemorosa | Adjectiu llatí derivat de nemus, -oris (el bosc), al·ludint, sens dubte al lloc d'habitació preferent de la planta. L'adjectiu apropiat hauria estat nemoralis,-e (del bosc, que hi viu), ja que nemorosus, -a, -um vol dir ramós, de moltes branques. |
Etimològic |
Draba muralis | De mur, muris (mur, muralla) deriva muralis, -e (del mur), per la seva estació, a les escletxes de murs i parets. |
Etimològic |
Draba fladnizensis | Adjectiu format de Fladniz, nom d'una localitat austríaca dels Alps orientals, un dels seus llocs d'habitació. |
Etimològic |
Draba aizoides | Epítet compost de aizoon, nom d'una sempreviva i d'una saxífraga i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança en la forma i disposició de les fulles principalment amb les de la segona. |
Etimològic |
Draba | Del grec drábe, nom amb que Dioscòrides anomenava una planta que, segons sembla, seria la Cardaria draba. |
Etimològic |
Dosera rotundifolia | Del llatí rotundifolius, format de rotundus (rodó) i folius (fulla), de fulles arrodonides. |
Etimològic |
Dorycnopsis gerardi | Dedicada al botànic anglès J. Gerard (1545–1612). |
Etimològic |
Dorycnopsis | De Dorycnium, nom d'un gènere de les fabàcies, i el mot grec ópsis (aspecte, aparença), per la seva semblança amb alguna planta d'aquest gènere. |
Etimològic |
Dorycnium suffruticosum | Del llatí sub (per sota de) i frutex (arbust), perquè és un arbust petit. |
Etimològic |
Dorycnium procumbens | Participi present del verb llatí procumbere (inclinar-se); és a dir, que s'inclina, pels seus troncs febles. |
Etimològic |
Dorycnium pentaphyllum | Del grec pénta (cinc) i fíllon (fulla), pels tres folíols i les dues estípules semblants a ells, que figuren una fulla quinquefoliolada. |
Etimològic |
Dorycnium hirsutum | Del llatí hirsutus, -a, -um (pelut), perquè és una planta molt peluda. |
Etimològic |
Dorycnium decumbens | Del llatí decumbere (inclinar-se, abocar-se), per les branques inclinades sota el seu pes.. |
Etimològic |
Dorycnium | Nom d'una planta que, segons Plini, deriva del grec dóry (llança) i knáo (untar), perquè amb el suc fregaven aquella arma per a emmetzinar-la; Se suposa que era l'estramoni (Datura stramonium). Dioscòrides dóna aquest nom a una altra planta que podria ser una corretjola (Convolvulus cneorum). Tanmateix, les plantes del gènere Dorycnium, que són inofensives, sembla que no tenen res a veure amb les dels antics. El gènere va ser establert per Tournefort i revalidat per Linnè per a plantes que no tenen res a veure amb les anteriors. Però ja Lobelius, Clusius i Daléchamps incloïen entre els seus Dorycnium plantes a les quals avui anomenem així. |
Etimològic |
Doronicum pardalianches | En Plini, és el nom de l'acònit, una planta summament tòxica. És un mot compost del grec párdalis (la pantera) i áncho (sufocar), literalment que estrangula les panteres, o sigui, que mata animals salvatges, perquè antigament aquesta planta es considerava verinosa, si bé Linnè i molts altres botànics en van dubtar, d'aquesta propietat, com és va comprovar més tard. |
Etimològic |
Doronicum grandiflorun | Adjectiu del llatí botànic compost dels mots grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per la grandària relativa de les flors. |
Etimològic |
Doronicum cordatum | Adjectiu del llatí botànic derivat de cor, cordis (el cor), sens dubte per les fulles cordiformes d'aquesta planta. El terme botànic més habitual és cordifolius, -a, -um. L'adjectiu cordatus, -a, -um significa, en llatí, assenyat, prudent. |
Etimològic |
Doronicum austriacum | Del llatí austriacus, -a, -um (natural d'Àustria), perquè la planta hi viu. |
Etimològic |
Doronicum | Mot d'origen fosc, com Aronicum, Arnica o Dorycnium, també tingudes per verinoses. De Theis diu que, segons Linnè, la paraula deriva del grec dóron (donar) i níke (victòria), és a dir que dona la victòria. Altres autors la fan derivar de l'àrab darawnay o doronígi que serien noms d'una planta d'aquest gènere. |
Etimològic |