Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Campanula patula | Del llatí patulus, -a, -um (obert, estès, patent), per les rames d'aquesta espècie amplament divergents. |
Etimològic |
Campanula persicifolia | Mot compost del llatí persica, -ae (el presseguer) i folium, -ii (fulla), això és, amb fulles de persica, per la semblança de les inferiors d'aquesta planta amb les del presseguer. |
Etimològic |
Campanula rapunculoides | Epítet del llatí botànic compost de rapunculus i el sufix grec -oídes (semblant a), per assemblar-se al repunxó (C. rapunculus). |
Etimològic |
Campanula rapunculus | Diminutiu llatí de rapum, -i (el rave), per l'arrel carnosa d'aquesta planta, comestible quan és tendra; Segons Cadevall, és el Rapunculus esculentus de Bauhin que Linnè adoptà per a aquesta espècie com a epítet en aposició del gènere Campanula en el seu sistema binomial. |
Etimològic |
Campanula rotundifolia | Rotundifolius, -a, -um és un adjectiu que ja feia servir Apuleu per a plantes amb fulles arrodonides, compost de rotundus, -a, -um (rodó) i folium, -ii (la fulla), al·ludint aquí a les fulles inferiors de contorn arrodonit. |
Etimològic |
Campanula scheuchzeri | Espècie dedicada a Johann Scheuchzer, metge i naturalista suís del segle XVIII. |
Etimològic |
Campanula speciosa | Del llatí speciosus, -a, -um (vistós, bonic), per la vistositat i bella aparença de la planta florida. |
Etimològic |
Campanula speciosa subsp. affinis | Del llatí affinis, -e (veí, proper). Abans havia estat classificada com Campanula affinis per l'evident afinitat o semblança d'aquesta planta i la C. speciosa, coneguda de molt abans. |
Etimològic |
Campanula trachelium | Derivat del grec tráchelos, ou (el coll); és el trachelium dels antics, emprat per a guarir el mal de coll: «Trachelium dicitur, quod in colli affectibus commendetur», en paraules de Bauhin. |
Etimològic |
Campanulaceae (Campanulàcies) | Del gènere Campanula, el més important de la família. |
Etimològic |
Capparaceae (Capparàcies) | De Capparis, nom de l'únic gènere de la família que habita a Catalunya. |
Etimològic |
Capparis | Del grec i del llatí capparis (la taperera), les poncelles de la qual són les tàperes, i els fruits, els taperots. Sembla que és una paraula d'origen persa o àrab; en àrab és kàbar. |
Etimològic |
Capparis spinosa | Del llatí spinosus (ple d'espines, que punxa), per la forma de les estípules. |
Etimològic |
Caprifoliaceae (Caprifoliàcies) | Aquesta família fou descrita per primer cop pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu en la seva obra Genera Plantarum (1789) sota el nom de Caprifolia, que tradueix al francès com les chevrefeuilles, nom comú de les plantes a què els botànics es referien amb el nom llatinitzat de Caprifolium i que Linné havia aplicat a Lonicera Caprifolium en el sistema binomial. |
Etimològic |
Capsella | Del llatí capsella, -ae (cofret, capseta) diminutiu de capsa, -ae (la capsa), per la forma de la silícula. En el Pseudo-Dioscòrides apareix com a nom alternatiu del thlaspi, que, segons sembla, és el sarronet de pastor (Capsella bursa-pastoris). |
Etimològic |
Capsella bursa-pastoris | Paraula composta formada amb el mot grec býrsa, -es (cuiro, bot) i el llatí pastor, -oris (el pastor), es a dir, borsa de pastor, per la forma de la silícula, insistint en la analogia del nom genèric. |
Etimològic |
Cardamine | Derivat del grec kàrdamon (morritort), cardamine és, en Dioscòrides, el nom d'una planta que viu en llocs aquosos, de sabor semblant al morritort (Lepidium sativum) i que, segons sembla, seria el creixen (Rorippa nasturtium-aquaticum). |
Etimològic |
Cardamine alpina | Del llatí alpinus, -a, -um (del Alps, que viu als Alps), pel seu lloc d'habitació preferent. |
Etimològic |
Cardamine amara | Del llatí amarus, -a, -um (amarg), pel seu sabor. |
Etimològic |
Cardamine amara subsp. olotensis | Adjectiu del llatí botànic que vol dir "d'Olot", pel lloc on es va trobar. |
Etimològic |
Cardamine heptaphylla | Adjectiu compost del grec hépta (set) i phýllum (la fulla), pel nom de folíols de la fulla composta. |
Etimològic |
Cardamine hirsuta | Del llatí hirsutus, -a, -um (cerrut, eriçat), pel tronc més o menys eriçat a la base. |
Etimològic |
Cardamine impatiens | Del llatí impatiens, -entis (impacient), per l'extremada elasticitat de les valves de les síliqües, que, tan bon punt es toquen, llancen amb força les llavors. |
Etimològic |
Cardamine pratensis | Del llatí pratensis, -e (allò que viu als prats), pel seu lloc d'habitació. |
Etimològic |
Cardamine pratensis subsp. nuriae | Nuriae (de Núria) és la forma en genitiu del nom llatinitzat del paratge de Núria, pel lloc on es va trobar. |
Etimològic |
Cardamine resedifolia | Adjectiu del llatí botànic compost del nom de gènere Reseda i folium, -ii (la fulla), per les fulles caulinars, pinnatipartides com les de certes resedes. |
Etimològic |
Carduncellus | Nom del llatí botànic format del gènere Carduus i el sufix diminutiu llatí -cellus, -i. En llatí medieval, aquest nom es feia servir, amb variants (carducellus, cardocellus, etc.), per a referir-se a algunes plantes de diferents gèneres de les compostes. El gènere Carduncellus fou establert per M. Adanson en 1763 sobre la base del Carduncellus montis Lupi de P. Pena i M. de L'Obel que, en llur obra Stirpium adversaria nova (1571), diuen: "aquesta espècie de card és la més petita de totes i, per això, l'hem anomenada Carduncellus [petit card]". |
Etimològic |
Carduncellus caeruleus | Del llatí caeruleum, -i (el color blau), fent referència segurament al color de les flors. |
Etimològic |
Carduncellus mitissimus | Forma en grau superlatiu del llatí mitis, -e (suau, tendre), perquè la planta no té espines o en té molt escasses. |
Etimològic |
Carduncellus monspelliensium | Forma del genitiu plural de l'adjectiu geogràfic del llatí medieval monspelliensis, -e (de Montpeller). |
Etimològic |