Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Cytisus triflorus | Paraula del llatí botànic composta del prefix tri- (tres) i flos, floris (la flor), per les flors freqüentment ternades. |
Etimològic |
Cytisus telonensis | Gentilici llatí per indicar la procedència de Toulon, ciutat de França, per la seva habitació. |
Etimològic |
Cytisus sessilifolius | Adjectiu compost del llatí sessilis, -e (apropiat per seure) i folius, -ii (fulla), perquè les fulles de les branques floríferes són sèssils. |
Etimològic |
Cytisus patens | Del llatí patens, -entis (ample, obert), probablement per les ales esteses de la corol·la. |
Etimològic |
Cytisus laburnum | Nom d'una planta, en Plini, de significat obscur: un arbre dels Alps que servia per a fer estaques; segons sembla, seria Laburnum anagyroides. |
Etimològic |
Cytisus heterochromus | Adjectiu compost del grec héteros (distint), i chróma (color), segurament pel groc pàl·lid de la flor, diferent de les taques de l'esquena de l'estendard. |
Etimològic |
Cytisus gallicus | Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia), per la seva habitació a França. |
Etimològic |
Cytisus fontanesii | Dedicada a René Louiche Desfontaines, director del Jardí de Plantes i professor del Museu a París, autor de Flora Atlàntica (Àfrica nord-occidental, 1798-1800). |
Etimològic |
Cytisus capitatus | Del llatí capitatus, -a, -um (allò que té cap) derivat de caput, -itis, (el cap), per la seva inflorescència en capítols terminals. |
Etimològic |
Cytisus argenteus | Del llatí argenteus, -a, -um (de plata), pel color alboargentí del revers de les fulles. |
Etimològic |
Cytisus | Segons Plini, és el nom, provinent del grec kýtisos, d'una planta trobada a Kythnos, una de les illes Cyclades. Es creu que aquesta planta era l'alfals arbori (Medicago arborea) o, potser, Laburnum anagyroides. |
Etimològic |
Cytisophyllum sessilifolium | Adjectiu compost del llatí sessilis, -e (apropiat per seure) i folium, -ii (fulla), al·ludint a les fulles sèssils, sense pecíol. |
Etimològic |
Cytisophyllum | Mot compost del nom genèric Cytisus i del grec phýllon, -ou (fulla, pètal), per les bractèoles foliàcies que envolten la part inferior del calze, que tenen certa semblança amb les d'algun Cytisus. |
Etimològic |
Cynoglossum officinale | Per ésser planta medicinal. Officinalis, -e és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals; derivat d'officina, -ae, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època. |
Etimològic |
Cynoglossum dioscoridis | Espècie dedicada per D. Villars a Dioscòrides, el famós metge de l'antiguitat. |
Etimològic |
Cynoglossum creticum | Del llatí creticus, -a, -um (de l'illa de Creta), nom específic emprat ja per Clusius, per ésser planta de Creta. |
Etimològic |
Cynoglossum cheirifolium | Per tenir les fulles semblants a les del Cheiranthus cheiri, el violer groc. |
Etimològic |
Cynoglossum | Del grec kyón, kinós (gos) i glóssa, -es (llengua). En el Pseudo Dioscórides, és una "planta de fulles semblants a las del grec arnoglósson", un plantatge, pel que sembla, "que els romans diuen lingoua kanina". En Plini, una planta de fulles que recorden una llengua de gos, que podria ser qualsevol espècie del gènere Cynoglossum. El gènere fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754) |
Etimològic |
Cynara scolymus | Del grec skólymos, -ou, en llatí scolymos, -i, nom d'una mena de carxofera o card silvestre. El nom català carxofa, com en altres idiomes, prové de l'àrab al-kursúf. |
Etimològic |
Cynara cardunculus | Epítet del llatí botànic, diminutiu de cardus o carduus -i (card), com un card menor, per la semblança amb els cards, amb què comparteix les espines de l'involucre i de les fulles. |
Etimològic |
Cynara | Del grec kynára, -as, en llatí cynara, -ae, nom de la carxofera (C. Scolimus) i del card coler (C. cardunculus). Per a alguns autors el mot estaria relacionat amb el grec Kyón, kynós (gos) "perquè les espines de les seves espècies tenen alguna semblança amb els ullals dels gossos" (S. Vaillant); per a uns altres tindria relació amb Kínaros, illa grega de la mar Egea on suposadament creixia la planta; altres, de forma inversemblant, el relacionen amb el llatí cinis, -eris (cendra) "perquè li agrada ésser adobada amb cendres" (C. Bauhin); tanmateix, actualment es considera d'origen desconegut. El gènere Cynara fou creat per Tournefort, com Cinara, en 1694 i 1700, canviat a Cynara per S. Vaillant en 1718 i validat per Linné en 1753 i 1754. |
Etimològic |
Cynanchum acutum | Del llatí acutus, -a, -um (agut, afilat), fent referència a l'àpex de les fulles o, segons altres, al dels pètals. |
Etimològic |
Cynanchum | Mot compost del grec kýon, kynós (gos) i ánchein (estrènyer, escanyar) com si diguéssim escanyagossos o matacà. Segons Dioscòrides, kýnanchon, -ou, o el seu sinònim apókynon, era el nom d'una mata de fulles que recorden les de l'heura i que, segons la traducció de Laguna, "pastades amb saïm, si es donen de menjar als gossos, panteres, llops i guineus, els maten". S'ha pensat que es referia al matacà (Chynanchum acutum) i també a Cionura erecta, el Cynanchum erectum de Linné. El gènere Cynanchum fou establert per Linné (1737) per a plantes que botànics precedents –com ara C. Bauhin, J. Bauhin, Clusius i Morison– havien inclòs entre els Apochynum. |
Etimològic |
Cymbalaria muralis | Del llatí muralis, -e (propi del murs), perquè és freqüent en murs i parets. |
Etimològic |
Cymbalaria | Derivat del grecollatí cymbalum, -i (címbal), cymbalaria és el nom que els antics donaven a una planta de fulles arrodonides semblants a un címbal, que om suposa que era el ciclamen (Primulàcies). Hill (1756) establí el gènere per a l'Antirrhinum cymbalaria de Linnè (Cymbalaria muralis) seguint el criteri de molts altres botànics prelinneans, com ara Lobelius, Daléchamp, Caspar i Johann Bauhin, etc., que afirmaven que la planta era la cymbalaria dels antics. |
Etimològic |
Cydonia vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser planta cultivada pertot. |
Etimològic |
Cydonia | Del llatí cydonium malum (el codonyer). Segons A. Laguna, en les seves anotacions al Dioscòrides, "Els codonyers van ser duts per primer cop a Itàlia d'una ciutat de Creta anomenada Cydon, d'on després se'ls va anomenar mala cydonia..." |
Etimològic |
Cyclamen balearicum | Del llatí balearicus, -a, -um (de les illes Balears), per haver estat descoberta en aquestes illes. |
Etimològic |
Cyclamen | Kykláminos, en Dioscòrides, i cyclaminos o cyclaminum en Plini, eren el nom de plantes d'aquest gènere, que C. Bauhin i altres botànics pre-linneans anomenaren cyclamen. Segons Laguna, en les anotacions al Dioscòrides, el nom deriva del grec kýklos (cercle), pel rizoma tuberós d'aquestes plantes, rodó i deprimit com una rodella. El nom vulgar català, pa de porc, en castellà, panporcino i en francès, pain de pourceau, fa al·lusió a què als porcs els agrada menjar-se'n les arrels. |
Etimològic |
Cuscuta europaea | Del llatí europaeus, -ea, -um (de Europa), per ésser una planta que viu a Europa. |
Etimològic |