Glossari de plantes vasculars

CERCADOR DEL GLOSSARI DE PLANTES VASCULARS
Índex del glossari de plantes vasculars -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort ascending Descripció del terme Glossari
Extrors

Dit de les anteres situades al costat extern del filament, de manera que "miren cap enfora de la flor" (és oposat a intrors).

Plantes vasculars
Extravaginal

En algunes gramínies, dit dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat (els rebrots extravaginals travessen per un costat la base de la beina inferior i porten a llur base una o més beines esquamoses, sense limbe, ovades o arrodonides) (és oposat a intravaginal).

Plantes vasculars
Exsert, exserta

Que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant, o dels pètals més llargs que els sèpals.

Plantes vasculars
Estròbil

Conjunt de peces fèrtils (esporofil·les o carpels) que s’insereixen helicoïdalment o cíclicament al llarg d’un eix (en deriva estrobilaci i estrobiliforme).

Plantes vasculars
Estoló

Tija llarga sense flors que creix horitzontalment i a ran de terra (ajaguda), que arrela als nusos i pot donar lloc a plantes fulles. (en deriva estolonífer)

Plantes vasculars
Estípula

Apèndix semblant a una petita fulla (a vegades una espina) que hi ha a banda i banda de la base d’una fulla, al seu punt d’inserció. (en deriva estipular i estipulat).

Plantes vasculars
Estípit

- Tija llarga i gruixuda, sense branques, terminada en una roseta de fulles; com és ara el tronc de les palmeres.

- Peu més o menys rígid (d'una glàndula, etc.)

Plantes vasculars
Estipel·la

Apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.

Plantes vasculars
Estilopodi

A les flors de les umbel·líferes, base engruixida dels estils que es conserva sobre el fruit.

Plantes vasculars
Estil

Al pistil (o carpel) de la flor part prima per damunt de l’ovari i que sosté l’estigma.

Plantes vasculars
Estigma

Part apical del pistil (o carpel) de la flor que rep el gra de pol·len.

Plantes vasculars
Estendard

Pètal superior i més gros de les flors de les famílies papilionàcies i poligalàcies.

Plantes vasculars
Estel·lat, estel·lada Plantes vasculars
Estaminodi

Estam estèril, ordinàriament reduït i de vegades transformat en una esquama, un nectari, etc.

Plantes vasculars
Estam

Òrgan masculí de la flor; consta d’un filament que al capdamunt porta l’antera on es produeix el pol·len.

Plantes vasculars
Esquizocarp

Fruit indehiscent (que no s’obre espontàniament), provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascuna una sola llavor.

Plantes vasculars
Esquama

Apèndix o òrgan més o menys rígid en forma d’escata de peix, com ara les esquames de la base foliar d’algunes falgueres (en deriva esquamiforme: fulla que té forma d’esquama).

 

A les gimnospermes dit de les bràctees fèrtils dels estròbils o pinyes.

Plantes vasculars
Esporofil·le

Fulla fèrtil que porta els esporangis.

Plantes vasculars
Esporocarp

En alguns pteridòfits aquàtics, receptacle que conté els esporangis.

Plantes vasculars
Esporangi

A les falgueres l’òrgan productor d’espores.

Plantes vasculars
Espina

Apèndix rígid i molt punxent. (en botànica hom diferencia les espines pròpiament dites que es poden lignificar i portar fulles i flors, o sigui que de fet són tiges, dels agullons, les espines d’origen epidèrmic, menys rígides i que mai porta fulles ni flors, això si, també molt punxoses).

Plantes vasculars
Espigueta

Inflorescència (un conjunt de flors) de les gramínies que consta d’unes quantes flors (a vegades una de sola), dita també espícula; a la base d’una espigueta hi ha dues bràctees anomenades glumes. Diverses espiguetes solen créixer plegades i formen una inflorescència més complexa i grossa que s’anomena espiga.

Plantes vasculars
Espiga

Inflorescència formada de flors sèssils disposades al llarg d'un eix.

 

Inflorescència (un conjunt de flors) on les flors no tenen pedicel i es disposen al llarg d’un eix molt juntes unes de les altres, com ara les espigues de les gramínies.

 

Dit també de la part reproductora d'una planta amb aspecte d'espiga.

 

Plantes vasculars
Espiciforme

En forma d'espiga o que s’hi assembla.

Plantes vasculars
Esperó

Protuberància o bossa d’un sèpal o d’un pètal (tancada) que es prolonga cap endarrere del punt d’unió amb el pedicel floral, i que sol contenir el nèctar, fent així més difícil que l’insecte hi pugui arribar.

Plantes vasculars
Espatulat, espatulada

Fulla que té forma d’espàtula.

Plantes vasculars
Espata

Bràctea que envolta l’espàdix.

Plantes vasculars
Espars

Dit de les fulles (i d'altres órgans) que neixen una a cada nus i es disposen més o menys helicoïdalment, de manera que cadascuna no se superposa exactament amb les immediates, superior i inferior.

Plantes vasculars
Espàdix

Inflorescència de les aràcies en forma d'espiga gruixuda i més o menys carnosa que porta a la base flors generalment unisexuals i poc aparents. (en deriva espadiciforme).

Plantes vasculars
Escutel·liforme

En forma de petit escut.

Plantes vasculars