Glossari de plantes vasculars

Dit de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals.

Enforcadura d'una fulla (o d'un altre òrgan foliaci) amb la tija que la sosté (en deriva axil·lar).

Apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o menys semblant a una orella.

Que s’aprima cap a l’àpex.

Que té forma d’estrella.

Segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.

Apèndix llarg (± rígid i prim) que tenen alguns òrgans, com ara les bràctees de les flors de la família de les gramínies, les glumes i les glumel·les. A vegades també són aristats els peduncles que porten flors, que tenen una prolongació per sobre de la inserció de la flor

Corbat en forma d’arc.

Cobert de llargs pèls i fins entrecreuats com teranyines.

Fruit sec que conté una única llavor.

Que no té ales

Que termina en un mucró o petita punta.

Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència...

Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.

Part superior de l'estam, en forma de capet o capseta, on es produeix el pol·len.

Bipartit per un envà estret, és a dir, en el fruit tipus silícula, l’envà o septe és perpendicular als costats amples (oposat a latisepte).

Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

Fil·lidi, generalment petit, que forma una tercera filera a la cara ventral del caulidi de les hepàtiques folioses.

Inflorescència (o sigui grup de flors) densa, generalment penjant, formada per flors unisexuals; com les arracades dels avellaners i dels pollancres.

Dit de les fulles o altres òrgans esparsos que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis...) de manera que fan entre ells un angle de 180º aproximadament. (dit també espars).

Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans i algunes llavors, com les aletes que tenen els peixos.

Dit d’una fulla o d’altres òrgans que acaben en punxa, o sigui que els marges fan angle agut a l’àpex.
Dit d’un òrgan acabat en punxa.